*PRESENTACIÓ DEL BLOG:

BENVINGUTS I BENVINGUDES a aquest recurs didàctic i innovador que ens ofereix un espai virtual on COMPARTIR idees i experiències amb altres amics i amigues de l’Educació Física!. Espere siga un mitjà de comunicació complementari que m’ajude a reforçar i donar a conèixer allò que fem el meu alumnat i jo amb la nostra amiga, en el pati o gimnàs de l'escola. Inicie aquest nou repte, motivada per difondre la importància de l’Educació Física per a la nostra SALUT (psicosociofísica) i per continuar APRENENT i CONÈIXER-LA cada vegada més. Pretenc a la fi, aconseguir que tant l’alumnat com la resta de la comunitat educativa, la valoren i estimen con realment es mereix; com una AMIGA que ens pot acompanyar i ajudar en el camí de tota la nostra vida.

4 nov. 2011

“COMENÇANT LA TRAVESSIA D’UN NOU CURS: EDUCAR, TOT UN REPTE”

Des del privilegiat cor de Dénia, en l'embarcació anomenada com l'escriptor del Quixot, navegant per meitat del primer trimestre estem ja. Ací, com en la novel-la de cavalleríes, també el realisme i l'idealisme, conviuen mirant el Montgó. Al davant, una nova aventura plena d'imprevists, sorpreses i certeses. És el que té enrolar-se com a mestres en l'actual mar educatiu; hem d'estar preparats per a quasi tot. En mig de la crisi econòmica, de les retallades en moltíssims àmbits socials, de la generalitzada escassa confiança en els representants polítics, dels evidents efectes del canvi climàtic...Nosaltres els mestres, hem de preparar a unes generacions d'alumnes que s'hauran d'enfrontar amb un futur incert i de segur complicat. Per això, què és important que aprenguen?. No deurien aprendre a ser més comunicatius, creatius, tolerants, reflexius, a cooperar amb els demés per a trobar sol-lucions conjuntes que cerquen el benefici grupal i no el benefici individual, a gestionar adequadament les emocions, a resoldre pacíficament els conflictes, a valorar i cuidar la salut, a estimar la natura i les paraules, a respectar i valorar la diversitat, a emprar les noves tecnologíes amb responsabilitat i com a una font d'intercanvi de punts de vista i de col-laboració  front les dificultats...?.
Està l'escola en general, adaptant-se als canvis i a les noves necessitats de  la societat actual?. Deixen massa famílies, els aspectes conductuals en mans de l'escola i no posen prou clares les normes bàsiques als seus fills/es?. Què està passant?. És al nucli familiar on des de molt menuts, s'adquireixen els valors i principis morals que guiaran els comportaments del nostre alumnat. L'escola pot  ajudar en açò, però no pot substituir la tasca educativa de la família. Educar és una activitat cooperativa i compartida entre la família, l'escola i la societat.
Sí no remem tots i totes en la mateixa direcció, és com predicar en un desert on les teues paraules se les emporta el vent. La nostra tasca educativa es complica molt, quan ens trobem que l'alumnat en general, té carències bàsiques de respecte a les normes de classe i a la figura del mestre/a. Haver de parar continuament per a demanar silenci a l'alumnat per a poder explicar allò que pretens, és la nostra lluita rutinària de cada día. L'escola té les seues limitacions, pel que resulta molt difícil proporcionar a l'alumnat un equipatge educatiu decent que l'ajude a arribar a bon port en la vida si no contem amb l'importantíssim suport de la família. Aquesta realitat ens va desgastant i no hi ha res pitjor que deixar de creure u oblidar el sentit que té allò que una/u fa cada dia com a mestra/e. D'aquesta ona destructiva, s'hem de lliurar i no deixar-se arrossegar mai!. Per això, si alguna vegada has cregut en la teua funció docent, podràs tornar a fer-ho una vegada i moltes més.
Així doncs, mentre que potser per a alguns les paraules només aprofiten com a catarsi, jo pense que a més d'això, poden ajudar a la tripulació a reflexionar per a millorar allò que sí es pot. També tenen la capacitat de mostrar quines són les limitacions que ens trobem per a fer-ho, mostrar diferents punts de vista, de produir canvis de perspectiva o altres reaccions, de transmetre idees i emocions als altres.... No és aquesta comunicació fonamental en tota embarcació educativa, per a saber cap a on volem anar i cap a on no?. 
En els inicis de les travessies, adaptarse a les noves circunstàncies costa i no sol ser gens fàcil, però no hi ha que rendir-se quan l'onatge marí és rebol-lica i ens sacsetja les esperances. Aquesta fase, també acabarà passant i el repte serà gaudir treballant sense que les dificultats diàries ens maten les il-lusions i les ganes d'educar. Que el Quixot aprenga a conviure amb el realisme de Sanxo, sense pedre la seua essència somiadora és el repte en el mar educatiu d'avuí. Si Cervantes, en la novel-la va aconseguir-ho, nosaltres per què no?.
Al Ceip. Cervantes, antics i nous mariners i marineres  conformen la nova tripulació de professionals. L'embarcació ja ha sortit, espentada per l'impuls dels rems i gràcies a la col-laboració i esforç de tots, a la meta l'haurem de portar.
Treballar gaudint és el que totes i tots desitgem, és la meta i el camí.
Podem ser bons companys de ruta, mirant cap avant, fent poc a poc junts eixe camí.
Podem potenciar allò que ens unix i consensuar allò que ens separe en el trajecte.
Aquest també és el repte d'educar al mar educatiu d'avuí.
Amb entusiasme, esforç i treball, les tempestes superarem i a bon port l'embarcació portarem.
CREURE ENS FARÀ PODER!!.

No hay comentarios:

Publicar un comentario