*PRESENTACIÓ DEL BLOG:

BENVINGUTS I BENVINGUDES a aquest recurs didàctic i innovador que ens ofereix un espai virtual on COMPARTIR idees i experiències amb altres amics i amigues de l’Educació Física!. Espere siga un mitjà de comunicació complementari que m’ajude a reforçar i donar a conèixer allò que fem el meu alumnat i jo amb la nostra amiga, en el pati o gimnàs de l'escola. Inicie aquest nou repte, motivada per difondre la importància de l’Educació Física per a la nostra SALUT (psicosociofísica) i per continuar APRENENT i CONÈIXER-LA cada vegada més. Pretenc a la fi, aconseguir que tant l’alumnat com la resta de la comunitat educativa, la valoren i estimen con realment es mereix; com una AMIGA que ens pot acompanyar i ajudar en el camí de tota la nostra vida.

22 dic 2011

BON NADAL I FELIÇ 2012!!

Que les papallones de les il-lusions i la màgia dels somnis us envolten  en aquestes festes i tornem l'any que ve amb energíes renovades, per a continuar la travessia!. Molta salut!.

"No hi han qüestions esgotades sinó persones esgotades en les qüestions".
Cita agafada d’algun gran savi, que un profe d’universitat que vaig tindre, col-locava al inici del nostre quadern de treball al primer curs de la carrera.
Evitar esgotar-se en elles és el repte de sentirse viu a nivell professional.
D’aquesta persistència i fe cega en que allò que fem té algun sentit, parla el conte de

16 dic 2011

“FENT EL CAMÍ COOPERANT”

L’enfoc de l’àrea cooperatiu, tracta de fer un camí integrador on tots i totes tenim el dret i l’oportunitat de gaudir de l’Educació física i d’aconseguir que practicant-la, vuigam continuar descobrint-la i millorar amb ella la qualitat de la nostra vida.
Des de menuts, ens hauríen d’ensenyar a treballar cooperant amb els demés per tal d’aconseguir un objectiu o repte comú, aprofitant i potenciant la creativitat, la diversitat i les capacitats individuals en recerca del benefici grupal. Tantes coses són i seríen possibles al món, si saberem fer millor açò.
Els mitjans de comunicació de masses, que tanta influència tenen, enfatitzen  per a mí massa la competitivitat comparativa basada en el fet de guanyar o pedre (el resultat). A més, tenim que la competitivitat mal enfocada, deriva a sovint, en enfrontaments verbals i en violència en l’esport com podem veure a les notícies. Des d'aquest enfocament, sembla que la meta és guanyar i el procés de com s’aconsegueix aquest resultat, siga menys important.
En l’escola, quan a  classe propose alguna activitat que implica certa competitivitat amb els demés, m’adone com de sobte l’actitud competitiva que cadascú té en diferent grau, sortix i es tradueïx de vegades en l’orígen de més d’un conflicte per excés d’ansia guanyadora. Tot açò, inclús quan procures no enfatitzar la puntuació, sinó tot al contrari, centrar la importància en altres aspectes com el respecte a les regles, la participació de tots i totes, el gaudir del joc, l’esforç per fer-ho el millor que puga cadascú… A l’escola anem a educar i a sovint m’adone que costa molt anar contracorrent amb moltes altres influències que tambe eduquen i que l’alumnat porta i rep contínuament de diferents àmbits. Per això, pense que la competitivitat s’ha de saber enfocar en l’àmbit educatiu i esportiu sobretot amb edats escolars. Saber com plantejar les activitats per a evitar els conflictes, tallar els comentaris o actituds inadequades; “predicant” continuament allò de no fer als altres el que no t’agradaría que et feren a tú i altres “moralitats” vàries, seleccionar els continguts en funció dels aprenentatges que vols aconseguir, organitzar les sessions, procurar no caure en l’excessiva repetició… La qualitat de l’Educació Física que s’ha anat aconseguint en els centres educatius gràcies a una millor formació inicial però sobretot contínua i a l’esforç diàri de molts i moltes de persistir fent allò en què creuen, s’ha de donar a conèixer, per a que es puga valorar socialment i per tant cuidar. Pense que tant la competició com la cooperació s’han de treballar des de l’àrea d’Educació Física, però tenint molta cura amb el com ho fem i per tant, en el seu enfocament si volem que siguen uns aprenentatges positius per a tots i totes.
Les característiques personals, el grau d’habilitat, sexe… no deuen convertirse en motius de discriminació ni de fustracions entre el nostre alumnat. S’han fet i per desgràcia es continuen fent “barbaritats” que han creat i creen un rebuig cap a la nostra àrea i els esports a molts xiquets i xiquetes que s’han sentit desplaçats, rebutjats per no ser tan hàbils i/o competitius com altres. L’Educació Física del present ja no pot ser l’Educació Física del passat com tampoc serà la del futur. Ser reflexius i crítics amb com fem les coses és important si volem millorar la nostra pràctica docent i és que quan més aprens més t’adones que et queda molt més per aprendre i molt de camí que recòrrer. Compartir eixe camí, de vegades esgotador i gens fàcil amb l’alumnat i amb altres professionals cooperant, sempre és millor que fer-ho a soles. Hem de ser conscients que la COOPERACIÓ juga socialment amb desventatja perquè no té la promoció que si té la competició. Per això, si volem compensar-la, haurem de treballar-la molt més a les nostres classes. Si s’esforcem per proporcionar al nostre alumnat una amplia diversitat  d’experiències per a que aprenguen a ajudar-se, a cooperar per un repte comú, a sentir la sensació de satisfacció d’haver-se esforçat tot el que han pogut, comunicant-se amb els altres arribant a acords i gaudint d’haver realitzat propostes compartides, hauran guanyat tantes coses que el resultat en altre tipus de jocs, no els importarà tant. 
Ací teniu algunes fotos d’alguns jocs cooperatius que hem treballat al llarg del primer trimestre:
FOTOS SEGON        FOTOS TERCER        FOTOS QUART

4 nov 2011

“COMENÇANT LA TRAVESSIA D’UN NOU CURS: EDUCAR, TOT UN REPTE”

Des del privilegiat cor de Dénia, en l'embarcació anomenada com l'escriptor del Quixot, navegant per meitat del primer trimestre estem ja. Ací, com en la novel-la de cavalleríes, també el realisme i l'idealisme, conviuen mirant el Montgó. Al davant, una nova aventura plena d'imprevists, sorpreses i certeses. És el que té enrolar-se com a mestres en l'actual mar educatiu; hem d'estar preparats per a quasi tot. En mig de la crisi econòmica, de les retallades en moltíssims àmbits socials, de la generalitzada escassa confiança en els representants polítics, dels evidents efectes del canvi climàtic...Nosaltres els mestres, hem de preparar a unes generacions d'alumnes que s'hauran d'enfrontar amb un futur incert i de segur complicat. Per això, què és important que aprenguen?. No deurien aprendre a ser més comunicatius, creatius, tolerants, reflexius, a cooperar amb els demés per a trobar sol-lucions conjuntes que cerquen el benefici grupal i no el benefici individual, a gestionar adequadament les emocions, a resoldre pacíficament els conflictes, a valorar i cuidar la salut, a estimar la natura i les paraules, a respectar i valorar la diversitat, a emprar les noves tecnologíes amb responsabilitat i com a una font d'intercanvi de punts de vista i de col-laboració  front les dificultats...?.
Està l'escola en general, adaptant-se als canvis i a les noves necessitats de  la societat actual?. Deixen massa famílies, els aspectes conductuals en mans de l'escola i no posen prou clares les normes bàsiques als seus fills/es?. Què està passant?. És al nucli familiar on des de molt menuts, s'adquireixen els valors i principis morals que guiaran els comportaments del nostre alumnat. L'escola pot  ajudar en açò, però no pot substituir la tasca educativa de la família. Educar és una activitat cooperativa i compartida entre la família, l'escola i la societat.
Sí no remem tots i totes en la mateixa direcció, és com predicar en un desert on les teues paraules se les emporta el vent. La nostra tasca educativa es complica molt, quan ens trobem que l'alumnat en general, té carències bàsiques de respecte a les normes de classe i a la figura del mestre/a. Haver de parar continuament per a demanar silenci a l'alumnat per a poder explicar allò que pretens, és la nostra lluita rutinària de cada día. L'escola té les seues limitacions, pel que resulta molt difícil proporcionar a l'alumnat un equipatge educatiu decent que l'ajude a arribar a bon port en la vida si no contem amb l'importantíssim suport de la família. Aquesta realitat ens va desgastant i no hi ha res pitjor que deixar de creure u oblidar el sentit que té allò que una/u fa cada dia com a mestra/e. D'aquesta ona destructiva, s'hem de lliurar i no deixar-se arrossegar mai!. Per això, si alguna vegada has cregut en la teua funció docent, podràs tornar a fer-ho una vegada i moltes més.
Així doncs, mentre que potser per a alguns les paraules només aprofiten com a catarsi, jo pense que a més d'això, poden ajudar a la tripulació a reflexionar per a millorar allò que sí es pot. També tenen la capacitat de mostrar quines són les limitacions que ens trobem per a fer-ho, mostrar diferents punts de vista, de produir canvis de perspectiva o altres reaccions, de transmetre idees i emocions als altres.... No és aquesta comunicació fonamental en tota embarcació educativa, per a saber cap a on volem anar i cap a on no?. 
En els inicis de les travessies, adaptarse a les noves circunstàncies costa i no sol ser gens fàcil, però no hi ha que rendir-se quan l'onatge marí és rebol-lica i ens sacsetja les esperances. Aquesta fase, també acabarà passant i el repte serà gaudir treballant sense que les dificultats diàries ens maten les il-lusions i les ganes d'educar. Que el Quixot aprenga a conviure amb el realisme de Sanxo, sense pedre la seua essència somiadora és el repte en el mar educatiu d'avuí. Si Cervantes, en la novel-la va aconseguir-ho, nosaltres per què no?.
Al Ceip. Cervantes, antics i nous mariners i marineres  conformen la nova tripulació de professionals. L'embarcació ja ha sortit, espentada per l'impuls dels rems i gràcies a la col-laboració i esforç de tots, a la meta l'haurem de portar.
Treballar gaudint és el que totes i tots desitgem, és la meta i el camí.
Podem ser bons companys de ruta, mirant cap avant, fent poc a poc junts eixe camí.
Podem potenciar allò que ens unix i consensuar allò que ens separe en el trajecte.
Aquest també és el repte d'educar al mar educatiu d'avuí.
Amb entusiasme, esforç i treball, les tempestes superarem i a bon port l'embarcació portarem.
CREURE ENS FARÀ PODER!!.

4 jun 2011

“INICIACIÓ A LES ACTIVITATS NÀUTIQUES: KAYAK DE MAR"

Els passats dies 25 i 26 de Maig, l'alumnat de tercer de primària va realitzar la segona part de la iniciació a les activitats nàutiques que fem cada curs. La primera part, va ser durant el primer trimestre en la modalitat nàutica de vela. Mentre que aquesta segona part, ha sigut amb el kayak de mar. Aquest primer contacte per a molts i moltes, va agradar-los molt i ja tenen ganes de repetir l'experiència de nou.  En primer lloc en l'aula, els monitors els varen recordar les parts d'una embarcació de vela i més tard en la platja els explicaren  com havien d'agafar el rem i remar damunt el kayak. Després varen pujar per grups als kayaks i poc a poc, amb l'ajuda dels monitors i de les mestres, l'alumnat realitzà la pràctica cada vegada millor. Aquestes experiències d'iniciació als esports nàutics en contacte amb la natura, com la vela i el kayak de mar, són vivències que l'alumnat sempre recordarà i que els motivaran a la seua futura pràctica. A més d'aportar-los una major conscienciació i estima cap al respecte medioambiental.
La nostra amiga, l'Educació Física, preten en  l'edat escolar donar a conèixer a l'alumnat un ampli ventall d'alternatives físiques i vivències positives que en un futur segons les seues possibilitats i preferències puguen aprofundir en la seua pràctica i coneixement.
A continuació, teniu algunes fotos que mostren com ho varem passar de bé tots i totes.

             FOTOS DE TERCER VALENCIÀ          FOTOS DE TERCER CASTELLÀ


21 abr 2011

"ELS JOCS DELS NOSTRES IAIOS I IAIES”: DESENVOLUPANT L’AUTONOMÍA SENSE OBLIDAR LES NOSTRES ARRELS.

 Durant part del tercer trimestre, hem estat treballant la unitat didàctica  anomenada “Jocs dels nostres iaios i iaies”. Mitjançant aquesta, hem practicat diferents jocs tradicionals valencians, alguns ja coneguts per l’alumnat i d’altres nous. Aquesta unitat, està programada abans de les vacances de pasqua amb la idea que l’alumnat recorde i practique tots aquests jocs que poden emprar en el seu temps lliure. Aquests es caracteritzen per tindre unes regles molt senzilles pel que fàcilment es poden aprendre i ensenyar a altres desenvolupant així l’autonomía. Per altra banda, aquest tema ens ofereix la valuosa possibilitat de donar a conèixer a l’alumnat les nostres arrels, és a dir, el nostre patrimoni cultural. Així com fer-los REFLEXIONAR respecte de com els nostres avantpassats, iaios i iaies, mares i pares quan eren xiquets i xiquetes tot i que no tenien massa joguets ni tampoc els recursos materials ni digitals dels que avuí disposem, sí tenien en canví, ESPAI, TEMPS i sobretot IMAGINACIÓ per a inventar-se jocs amb allò que teníen al seu abast al carrer, a les eres o places, al camp….Espais que feien seus i que eren punt d’encontre lúdic i social. Així doncs, els jocs tradicionals valencians ens conviden a realitzar amb el nostre alumnat una mirada crítica respecte de com la revolució tecnològica, industrial i social que hem viscut en el temps, ens ha aportat moltes coses positives però també altres aspectes molt valuosos com a conseqüència d’aquesta, quasi s’han perdut del tot. Per eixemple, avui molts xiquets i xiquetes ja no ixen al carrer a jugar perquè els cotxes són els amos i resulta massa perillòs fer-ho. Molts passen les vesprades superocupats amb activitats de tot tipus, mentre que altres cara la tele, l’ordinador o la consola. Per això, pense que com a docents és la nostra funció donar a conèixer els nostres jocs, la nostra llengua-cultura i els valors de molts oficis tradicionals (llauradors, ramaders, pescadors, terrissers, artesans…) que contracorrent lluiten per sobreviure en una societat que no sembla valorar-los ja que no els cuida com deuria. Hui per hui, en joc està encara molta saviesa i cultura popular que a través del temps i en totes les parts del món  s’ha anat transmetent de generació en generació que necessita per sobreviure, de la valoració-estima i de la cura de tots i totes per a conservar-la i que continue viva en la nostra memòria col-lectiva avuí i en el futur. L’ESCOLA sens dupte, pot aportar el seu granet en tot açò, però no ho podem deixar tot en les seues mans. La FAMÍLIA és i serà fonamental en aquesta tasca i també influiran la resta de les INSTITUCIONS SOCIALS que eduquen tant de manera conscient com inconscient.
QUÈ PENSEU VOSALTRES?.
QUÈ PASSEU MOLT BONES PASQÜES!.

FOTOS DE  L’ALUMNAT JUGANT A JOCS TRADICIONALS

31 mar 2011

“MUNTEM SOBRE RODES”: UNA EXPERIÈNCIA POSITIVA


Durant el segon i  part del tercer trimestre en les classes d’Educació Fisica de primer cicle i tercer de primària, hem estat treballant una unitat didàctica anomenada “Muntem sobre rodes”. Per a poder fer-ho necessitava la col-laboració per una banda de l’alumnat i les seues famílies per a que portaren al cole el seu propi material de rodes un dia concret de la setmana. Aquest material, podia ser un patinet,  un monopatí o uns patins (de quatre o en línia)  amb les proteccions pertinents (sobretot de genolls i mans). Per altra part necessitava de la paciència i col-laboració de les tutores i demés companyes per a que l’alumnat poguera deixar i replegar el material (pel matí només arribar i per la vesprada del mateix dia respectivament). La realitat socioeconòmica de l’alumnat i del moment de crisi que vivim ha determinat que  la unitat didàctica l’haja plantejada des de la diversitat de material de rodes que cadascú poguera aportar. Tot i que aquesta diversitat, fera més complexa l’organització de les sessions. Tanmateix l’experiència ha sigut prou positiva, tant per a l’alumnat com per a mí. Aquest contingut sobre rodes, m’ha permés iniciar la conscienciació de  l’alumnat en la importància de les mesures de seguretat vial quan empraven cada tipus de material. A més a més, de treballar l'EQUILIBRI DINÀMIC i la PERCEPCIÓ ESPACIAL-TEMPORAL, han hagut d’aprendre a compartir el seu material amb els altres i a fer un ús adequat d’aquest i de l’espai. Hem treballat la RESPONSABILITAT per a portar el material el dia que tocava, per a emprar-lo adequadament respectant les normes de seguretat, sobretot quan empraven un material prestat per un company/era. També hem aprés a caure adequadament i a ser prudents en la conducció no excedint-se en la velocitat i controlant les distàncies per a frenar amb seguretat i no xocar amb ningú. Per altra banda hem fet ús dels companys-ajudants que de vegades tenien o no material i s’encarregaven d’ajudar a aquells compays que no teniem encara molt de domini amb els patins. Però sobretot mitjançant aquest contingut, els he volgut ensenyar que per a APRENDRE ALGO NOU, HEM D'AFRONTAR LES NOSTRES PORS I AMB PRECAUCIÓ INTENTAR-HO, PERSISTIR I NO RENDIR-SE. Saber que cada vegada que caiguem, és una oportunitat per a començar de nou, per a tractar d'aprendre dels errors i  tractar de millorar la próxima vegada. Considere que des de menuts, han d'aprendre a alçarse cada vegada que caiguen, a demanar ajuda quan la necessiten i que gaudir de les coses que valen la pena (en aquest cas; saber patinar o rodar) suposa sempre un esforç que només persistint s'aconsegueix.
Vull agrair a tots i a totes la vostra col-laboració, esforç i paciència, que ha permés realitzar aquesta unitat.                                                                                  
MOLTES GRÀCIES  I A CONTINUAR RODANT AMB PRECAUCIÓ!.                      

Ací teniu els enllaços per a veure les fotos de l’alumnat jugant sobre rodes:

FOTOS DE PRIMER                  FOTOS  DE SEGON                    FOTOS DE TERCER