BON NADAL I FELIÇ 2012!!

Que les papallones de les il-lusions i la màgia dels somnis us envolten  en aquestes festes i tornem l'any que ve amb energíes renovades, per a continuar la travessia!. Molta salut!.

"No hi han qüestions esgotades sinó persones esgotades en les qüestions".

Cita agafada d’algun gran savi, que un profe d’universitat que vaig tindre, col-locava al inici del nostre quadern de treball al primer curs de la carrera.

Evitar esgotar-se en elles és el repte de sentirse viu a nivell professional.

D’aquesta persistència i fe cega en que allò que fem té algun sentit, parla el conte de

“Les Granotetes en la nata”. 

“FENT EL CAMÍ COOPERANT”

L’enfoc de l’àrea cooperatiu, tracta de fer un camí integrador on tots i totes tenim el dret i l’oportunitat de gaudir de l’Educació física i d’aconseguir que practicant-la, vuigam continuar descobrint-la i millorar amb ella la qualitat de la nostra vida.

Des de menuts, ens hauríen d’ensenyar a treballar cooperant amb els demés per tal d’aconseguir un objectiu o repte comú, aprofitant i potenciant la creativitat, la diversitat i les capacitats individuals en recerca del benefici grupal. Tantes coses són i seríen possibles al món, si saberem fer millor açò.

Els mitjans de comunicació de masses, que tanta influència tenen, enfatitzen  per a mí massa la competitivitat comparativa basada en el fet de guanyar o pedre (el resultat). A més, tenim que la competitivitat mal enfocada, deriva a sovint, en enfrontaments verbals i en violència en l’esport com podem veure a les notícies. Des d'aquest enfocament, sembla que la meta és guanyar i el procés de com s’aconsegueix aquest resultat, siga menys important.
En l’escola, quan a  classe propose alguna activitat que implica certa competitivitat amb els demés, m’adone com de sobte l’actitud competitiva que cadascú té en diferent grau, sortix i es tradueïx de vegades en l’orígen de més d’un conflicte per excés d’ansia guanyadora. Tot açò, inclús quan procures no enfatitzar la puntuació, sinó tot al contrari, centrar la importància en altres aspectes com el respecte a les regles, la participació de tots i totes, el gaudir del joc, l’esforç per fer-ho el millor que puga cadascú… A l’escola anem a educar i a sovint m’adone que costa molt anar contracorrent amb moltes altres influències que tambe eduquen i que l’alumnat porta i rep contínuament de diferents àmbits. Per això, pense que la competitivitat s’ha de saber enfocar en l’àmbit educatiu i esportiu sobretot amb edats escolars. Saber com plantejar les activitats per a evitar els conflictes, tallar els comentaris o actituds inadequades; “predicant” continuament allò de no fer als altres el que no t’agradaría que et feren a tú i altres “moralitats” vàries, seleccionar els continguts en funció dels aprenentatges que vols aconseguir, organitzar les sessions, procurar no caure en l’excessiva repetició… La qualitat de l’Educació Física que s’ha anat aconseguint en els centres educatius gràcies a una millor formació inicial però sobretot contínua i a l’esforç diàri de molts i moltes de persistir fent allò en què creuen, s’ha de donar a conèixer, per a que es puga valorar socialment i per tant cuidar. Pense que tant la competició com la cooperació s’han de treballar des de l’àrea d’Educació Física, però tenint molta cura amb el com ho fem i per tant, en el seu enfocament si volem que siguen uns aprenentatges positius per a tots i totes.
Les característiques personals, el grau d’habilitat, sexe… no deuen convertirse en motius de discriminació ni de fustracions entre el nostre alumnat. S’han fet i per desgràcia es continuen fent “barbaritats” que han creat i creen un rebuig cap a la nostra àrea i els esports a molts xiquets i xiquetes que s’han sentit desplaçats, rebutjats per no ser tan hàbils i/o competitius com altres. L’Educació Física del present ja no pot ser l’Educació Física del passat com tampoc serà la del futur. Ser reflexius i crítics amb com fem les coses és important si volem millorar la nostra pràctica docent i és que quan més aprens més t’adones que et queda molt més per aprendre i molt de camí que recòrrer. Compartir eixe camí, de vegades esgotador i gens fàcil amb l’alumnat i amb altres professionals cooperant, sempre és millor que fer-ho a soles. Hem de ser conscients que la COOPERACIÓ juga socialment amb desventatja perquè no té la promoció que si té la competició. Per això, si volem compensar-la, haurem de treballar-la molt més a les nostres classes. Si s’esforcem per proporcionar al nostre alumnat una amplia diversitat  d’experiències per a que aprenguen a ajudar-se, a cooperar per un repte comú, a sentir la sensació de satisfacció d’haver-se esforçat tot el que han pogut, comunicant-se amb els altres arribant a acords i gaudint d’haver realitzat propostes compartides, hauran guanyat tantes coses que el resultat en altre tipus de jocs, no els importarà tant. 
Ací teniu algunes fotos d’alguns jocs cooperatius que hem treballat al llarg del primer trimestre:
FOTOS SEGON        FOTOS TERCER        FOTOS QUART