"ELS JOCS DELS NOSTRES IAIOS I IAIES”: DESENVOLUPANT L’AUTONOMÍA SENSE OBLIDAR LES NOSTRES ARRELS.

 Durant part del tercer trimestre, hem estat treballant la unitat didàctica  anomenada “Jocs dels nostres iaios i iaies”. Mitjançant aquesta, hem practicat diferents jocs tradicionals valencians, alguns ja coneguts per l’alumnat i d’altres nous. Aquesta unitat, està programada abans de les vacances de pasqua amb la idea que l’alumnat recorde i practique tots aquests jocs que poden emprar en el seu temps lliure. Aquests es caracteritzen per tindre unes regles molt senzilles pel que fàcilment es poden aprendre i ensenyar a altres desenvolupant així l’autonomía. Per altra banda, aquest tema ens ofereix la valuosa possibilitat de donar a conèixer a l’alumnat les nostres arrels, és a dir, el nostre patrimoni cultural. Així com fer-los REFLEXIONAR respecte de com els nostres avantpassats, iaios i iaies, mares i pares quan eren xiquets i xiquetes tot i que no tenien massa joguets ni tampoc els recursos materials ni digitals dels que avuí disposem, sí tenien en canví, ESPAI, TEMPS i sobretot IMAGINACIÓ per a inventar-se jocs amb allò que teníen al seu abast al carrer, a les eres o places, al camp….Espais que feien seus i que eren punt d’encontre lúdic i social. Així doncs, els jocs tradicionals valencians ens conviden a realitzar amb el nostre alumnat una mirada crítica respecte de com la revolució tecnològica, industrial i social que hem viscut en el temps, ens ha aportat moltes coses positives però també altres aspectes molt valuosos com a conseqüència d’aquesta, quasi s’han perdut del tot. Per eixemple, avui molts xiquets i xiquetes ja no ixen al carrer a jugar perquè els cotxes són els amos i resulta massa perillòs fer-ho. Molts passen les vesprades superocupats amb activitats de tot tipus, mentre que altres cara la tele, l’ordinador o la consola. Per això, pense que com a docents és la nostra funció donar a conèixer els nostres jocs, la nostra llengua-cultura i els valors de molts oficis tradicionals (llauradors, ramaders, pescadors, terrissers, artesans…) que contracorrent lluiten per sobreviure en una societat que no sembla valorar-los ja que no els cuida com deuria. Hui per hui, en joc està encara molta saviesa i cultura popular que a través del temps i en totes les parts del món  s’ha anat transmetent de generació en generació que necessita per sobreviure, de la valoració-estima i de la cura de tots i totes per a conservar-la i que continue viva en la nostra memòria col-lectiva avuí i en el futur. L’ESCOLA sens dupte, pot aportar el seu granet en tot açò, però no ho podem deixar tot en les seues mans. La FAMÍLIA és i serà fonamental en aquesta tasca i també influiran la resta de les INSTITUCIONS SOCIALS que eduquen tant de manera conscient com inconscient.
QUÈ PENSEU VOSALTRES?.
QUÈ PASSEU MOLT BONES PASQÜES!.

FOTOS DE  L’ALUMNAT JUGANT A JOCS TRADICIONALS