VOLANT SOBRE RODES AMB PRECAUCIÓ: "ELS RODAJOCS"

Des dels orígens de la vida, la curiositat dels éssers humans ens ha impulsat a observar la naturalesa i tractar d'imitar les conductes motrius d'altres éssers vius per tal de vivenciar noves experiències. La nostra espècie, mai s'ha conformat amb el que era capaç de fer, sinó que sempre ha volgut aconseguir el que aparentment pareixía impossible o molt difícil, com per eixemple volar. Per a això, s'han dedicat molts estudis i esforços en crear diferents aparells que ens permitiren experimentar la sensació de llibertat que ens inspiren les aus al poder volar. En l'actualitat, el cel s'ha  plenat de diferents mitjans de transport aèris, així com de diferents esports com: el paracaigudisme, parapenting, globus, ala delta.... Però també sobre la mar s'ha volgut imitar el vol de les aus o dofins creant-se esports com: la vela, el windsurf, l'esquí aquàtic...Al mateix temps, per a terra, s'inventaren diferents materials amb rodes per tractar de fer sentir eixes sensacions practicant diferents activitats físiques sobre aquests. Així és com progressivament, s'han anat produint una gran varietat de materials amb rodes que avuí tenen diferents usos.
Nosaltres en classe, part d'aquest segon trimestre, hem estat treballant la temàtica dels "RODAJOCS". És a dir, jocs emprant diferent material amb rodes d'ús lúdic com els patins de quatre rodes o de llínea, els monopatíns de quatre i de dos rodes, els patinets... a més d'altre material d'E.F. Enguany,  partint de l'experiència iniciada el curs passat en aquesta temàtica, hem tractat de millorar alguns aspectes organitzatius i hem pogut aprofundir en el treball  de l'equilibri dinàmic, l'educació vial, la coordinació, la cooperació, la solidaritat, la percepció espai-temps, la responsabilitat, el respecte de les mesures de seguretat i  de les regles dels jocs, la precaució en la conducció i ús adequat del material, la  coeducació....Per a fer-ho, hem emprat el material de rodes que l'alumnat tenía i ha pogut portar a classe. L'experiencia ha tornat a ser prou positiva perquè l'alumnat ha estat molt motivat i ha col-laborat prou aportant el seu material. Vull agrair des d'ací la COL-LABORACIÓ de les famílies, dels companys-mestres en el moment de replegar el material de rodes del magatzem tant pel matí com per la vesprada, així com a la resta de persones que d'alguna manera han facilitat  i ajudat en la posada en pràctica d'aquest tema.
GRÀCIES A TOTS I TOTES!.
A continuació, teniu els enllaços a les fotos de l'alumnat jugant sobre rodes:

FOTOS SEGONS                              FOTOS TERCERS                            FOTOS QUARTS

També us deixe un enllaç d'uns contes que específicament  tracten alguns dels valors i actituts que procurem treballar en les classes. Concretament en aquest tema de rodes;  la necessitat  d'afrontar les nostres pors i assumir els riscos que implica decidir-se i esforçar-se per aconseguir fer realitat els nostres somnis. Aquest tres contes em  semblen interessants. Espere que us agraden i  que també us animen a  volar: VOLAR AMB LA IMAGINACIÓ!!.

QUE PASSEU MOLT BONES PASQÜES!!

BON NADAL I FELIÇ 2012!!

Que les papallones de les il-lusions i la màgia dels somnis us envolten  en aquestes festes i tornem l'any que ve amb energíes renovades, per a continuar la travessia!. Molta salut!.

"No hi han qüestions esgotades sinó persones esgotades en les qüestions".

Cita agafada d’algun gran savi, que un profe d’universitat que vaig tindre, col-locava al inici del nostre quadern de treball al primer curs de la carrera.

Evitar esgotar-se en elles és el repte de sentirse viu a nivell professional.

D’aquesta persistència i fe cega en que allò que fem té algun sentit, parla el conte de

“Les Granotetes en la nata”. 

“FENT EL CAMÍ COOPERANT”

L’enfoc de l’àrea cooperatiu, tracta de fer un camí integrador on tots i totes tenim el dret i l’oportunitat de gaudir de l’Educació física i d’aconseguir que practicant-la, vuigam continuar descobrint-la i millorar amb ella la qualitat de la nostra vida.

Des de menuts, ens hauríen d’ensenyar a treballar cooperant amb els demés per tal d’aconseguir un objectiu o repte comú, aprofitant i potenciant la creativitat, la diversitat i les capacitats individuals en recerca del benefici grupal. Tantes coses són i seríen possibles al món, si saberem fer millor açò.

Els mitjans de comunicació de masses, que tanta influència tenen, enfatitzen  per a mí massa la competitivitat comparativa basada en el fet de guanyar o pedre (el resultat). A més, tenim que la competitivitat mal enfocada, deriva a sovint, en enfrontaments verbals i en violència en l’esport com podem veure a les notícies. Des d'aquest enfocament, sembla que la meta és guanyar i el procés de com s’aconsegueix aquest resultat, siga menys important.
En l’escola, quan a  classe propose alguna activitat que implica certa competitivitat amb els demés, m’adone com de sobte l’actitud competitiva que cadascú té en diferent grau, sortix i es tradueïx de vegades en l’orígen de més d’un conflicte per excés d’ansia guanyadora. Tot açò, inclús quan procures no enfatitzar la puntuació, sinó tot al contrari, centrar la importància en altres aspectes com el respecte a les regles, la participació de tots i totes, el gaudir del joc, l’esforç per fer-ho el millor que puga cadascú… A l’escola anem a educar i a sovint m’adone que costa molt anar contracorrent amb moltes altres influències que tambe eduquen i que l’alumnat porta i rep contínuament de diferents àmbits. Per això, pense que la competitivitat s’ha de saber enfocar en l’àmbit educatiu i esportiu sobretot amb edats escolars. Saber com plantejar les activitats per a evitar els conflictes, tallar els comentaris o actituds inadequades; “predicant” continuament allò de no fer als altres el que no t’agradaría que et feren a tú i altres “moralitats” vàries, seleccionar els continguts en funció dels aprenentatges que vols aconseguir, organitzar les sessions, procurar no caure en l’excessiva repetició… La qualitat de l’Educació Física que s’ha anat aconseguint en els centres educatius gràcies a una millor formació inicial però sobretot contínua i a l’esforç diàri de molts i moltes de persistir fent allò en què creuen, s’ha de donar a conèixer, per a que es puga valorar socialment i per tant cuidar. Pense que tant la competició com la cooperació s’han de treballar des de l’àrea d’Educació Física, però tenint molta cura amb el com ho fem i per tant, en el seu enfocament si volem que siguen uns aprenentatges positius per a tots i totes.
Les característiques personals, el grau d’habilitat, sexe… no deuen convertirse en motius de discriminació ni de fustracions entre el nostre alumnat. S’han fet i per desgràcia es continuen fent “barbaritats” que han creat i creen un rebuig cap a la nostra àrea i els esports a molts xiquets i xiquetes que s’han sentit desplaçats, rebutjats per no ser tan hàbils i/o competitius com altres. L’Educació Física del present ja no pot ser l’Educació Física del passat com tampoc serà la del futur. Ser reflexius i crítics amb com fem les coses és important si volem millorar la nostra pràctica docent i és que quan més aprens més t’adones que et queda molt més per aprendre i molt de camí que recòrrer. Compartir eixe camí, de vegades esgotador i gens fàcil amb l’alumnat i amb altres professionals cooperant, sempre és millor que fer-ho a soles. Hem de ser conscients que la COOPERACIÓ juga socialment amb desventatja perquè no té la promoció que si té la competició. Per això, si volem compensar-la, haurem de treballar-la molt més a les nostres classes. Si s’esforcem per proporcionar al nostre alumnat una amplia diversitat  d’experiències per a que aprenguen a ajudar-se, a cooperar per un repte comú, a sentir la sensació de satisfacció d’haver-se esforçat tot el que han pogut, comunicant-se amb els altres arribant a acords i gaudint d’haver realitzat propostes compartides, hauran guanyat tantes coses que el resultat en altre tipus de jocs, no els importarà tant. 
Ací teniu algunes fotos d’alguns jocs cooperatius que hem treballat al llarg del primer trimestre:
FOTOS SEGON        FOTOS TERCER        FOTOS QUART

“COMENÇANT LA TRAVESSIA D’UN NOU CURS: EDUCAR, TOT UN REPTE”

Des del privilegiat cor de Dénia, en l'embarcació anomenada com l'escriptor del Quixot, navegant per meitat del primer trimestre estem ja. Ací, com en la novel-la de cavalleríes, també el realisme i l'idealisme, conviuen mirant el Montgó. Al davant, una nova aventura plena d'imprevists, sorpreses i certeses. És el que té enrolar-se com a mestres en l'actual mar educatiu; hem d'estar preparats per a quasi tot. En mig de la crisi econòmica, de les retallades en moltíssims àmbits socials, de la generalitzada escassa confiança en els representants polítics, dels evidents efectes del canvi climàtic...Nosaltres els mestres, hem de preparar a unes generacions d'alumnes que s'hauran d'enfrontar amb un futur incert i de segur complicat. Per això, què és important que aprenguen?. No deurien aprendre a ser més comunicatius, creatius, tolerants, reflexius, a cooperar amb els demés per a trobar sol-lucions conjuntes que cerquen el benefici grupal i no el benefici individual, a gestionar adequadament les emocions, a resoldre pacíficament els conflictes, a valorar i cuidar la salut, a estimar la natura i les paraules, a respectar i valorar la diversitat, a emprar les noves tecnologíes amb responsabilitat i com a una font d'intercanvi de punts de vista i de col-laboració  front les dificultats...?.

Està l'escola en general, adaptant-se als canvis i a les noves necessitats de  la societat actual?. Deixen massa famílies, els aspectes conductuals en mans de l'escola i no posen prou clares les normes bàsiques als seus fills/es?. Què està passant?. És al nucli familiar on des de molt menuts, s'adquireixen els valors i principis morals que guiaran els comportaments del nostre alumnat. L'escola pot  ajudar en açò, però no pot substituir la tasca educativa de la família. Educar és una activitat cooperativa i compartida entre la família, l'escola i la societat.
Sí no remem tots i totes en la mateixa direcció, és com predicar en un desert on les teues paraules se les emporta el vent. La nostra tasca educativa es complica molt, quan ens trobem que l'alumnat en general, té carències bàsiques de respecte a les normes de classe i a la figura del mestre/a. Haver de parar continuament per a demanar silenci a l'alumnat per a poder explicar allò que pretens, és la nostra lluita rutinària de cada día. L'escola té les seues limitacions, pel que resulta molt difícil proporcionar a l'alumnat un equipatge educatiu decent que l'ajude a arribar a bon port en la vida si no contem amb l'importantíssim suport de la família. Aquesta realitat ens va desgastant i no hi ha res pitjor que deixar de creure u oblidar el sentit que té allò que una/u fa cada dia com a mestra/e. D'aquesta ona destructiva, s'hem de lliurar i no deixar-se arrossegar mai!. Per això, si alguna vegada has cregut en la teua funció docent, podràs tornar a fer-ho una vegada i moltes més.
Així doncs, mentre que potser per a alguns les paraules només aprofiten com a catarsi, jo pense que a més d'això, poden ajudar a la tripulació a reflexionar per a millorar allò que sí es pot. També tenen la capacitat de mostrar quines són les limitacions que ens trobem per a fer-ho, mostrar diferents punts de vista, de produir canvis de perspectiva o altres reaccions, de transmetre idees i emocions als altres.... No és aquesta comunicació fonamental en tota embarcació educativa, per a saber cap a on volem anar i cap a on no?. 

En els inicis de les travessies, adaptarse a les noves circunstàncies costa i no sol ser gens fàcil, però no hi ha que rendir-se quan l'onatge marí és rebol-lica i ens sacsetja les esperances. Aquesta fase, també acabarà passant i el repte serà gaudir treballant sense que les dificultats diàries ens maten les il-lusions i les ganes d'educar. Que el Quixot aprenga a conviure amb el realisme de Sanxo, sense pedre la seua essència somiadora és el repte en el mar educatiu d'avuí. Si Cervantes, en la novel-la va aconseguir-ho, nosaltres per què no?.

Al Ceip. Cervantes, antics i nous mariners i marineres  conformen la nova tripulació de professionals. L'embarcació ja ha sortit, espentada per l'impuls dels rems i gràcies a la col-laboració i esforç de tots, a la meta l'haurem de portar.

Treballar gaudint és el que totes i tots desitgem, és la meta i el camí.

Podem ser bons companys de ruta, mirant cap avant, fent poc a poc junts eixe camí.

Podem potenciar allò que ens unix i consensuar allò que ens separe en el trajecte.

Aquest també és el repte d'educar al mar educatiu d'avuí.
Amb entusiasme, esforç i treball, les tempestes superarem i a bon port l'embarcació portarem.
CREURE ENS FARÀ PODER!!.