“INICIACIÓ A LES ACTIVITATS NÀUTIQUES: KAYAK DE MAR"

Els passats dies 25 i 26 de Maig, l'alumnat de tercer de primària va realitzar la segona part de la iniciació a les activitats nàutiques que fem cada curs. La primera part, va ser durant el primer trimestre en la modalitat nàutica de vela. Mentre que aquesta segona part, ha sigut amb el kayak de mar. Aquest primer contacte per a molts i moltes, va agradar-los molt i ja tenen ganes de repetir l'experiència de nou.  En primer lloc en l'aula, els monitors els varen recordar les parts d'una embarcació de vela i més tard en la platja els explicaren  com havien d'agafar el rem i remar damunt el kayak. Després varen pujar per grups als kayaks i poc a poc, amb l'ajuda dels monitors i de les mestres, l'alumnat realitzà la pràctica cada vegada millor. Aquestes experiències d'iniciació als esports nàutics en contacte amb la natura, com la vela i el kayak de mar, són vivències que l'alumnat sempre recordarà i que els motivaran a la seua futura pràctica. A més d'aportar-los una major conscienciació i estima cap al respecte medioambiental.
La nostra amiga, l'Educació Física, preten en  l'edat escolar donar a conèixer a l'alumnat un ampli ventall d'alternatives físiques i vivències positives que en un futur segons les seues possibilitats i preferències puguen aprofundir en la seua pràctica i coneixement.

A continuació, teniu algunes fotos que mostren com ho varem passar de bé tots i totes.

             FOTOS DE TERCER VALENCIÀ          FOTOS DE TERCER CASTELLÀ

"ELS JOCS DELS NOSTRES IAIOS I IAIES”: DESENVOLUPANT L’AUTONOMÍA SENSE OBLIDAR LES NOSTRES ARRELS.

 Durant part del tercer trimestre, hem estat treballant la unitat didàctica  anomenada “Jocs dels nostres iaios i iaies”. Mitjançant aquesta, hem practicat diferents jocs tradicionals valencians, alguns ja coneguts per l’alumnat i d’altres nous. Aquesta unitat, està programada abans de les vacances de pasqua amb la idea que l’alumnat recorde i practique tots aquests jocs que poden emprar en el seu temps lliure. Aquests es caracteritzen per tindre unes regles molt senzilles pel que fàcilment es poden aprendre i ensenyar a altres desenvolupant així l’autonomía. Per altra banda, aquest tema ens ofereix la valuosa possibilitat de donar a conèixer a l’alumnat les nostres arrels, és a dir, el nostre patrimoni cultural. Així com fer-los REFLEXIONAR respecte de com els nostres avantpassats, iaios i iaies, mares i pares quan eren xiquets i xiquetes tot i que no tenien massa joguets ni tampoc els recursos materials ni digitals dels que avuí disposem, sí tenien en canví, ESPAI, TEMPS i sobretot IMAGINACIÓ per a inventar-se jocs amb allò que teníen al seu abast al carrer, a les eres o places, al camp….Espais que feien seus i que eren punt d’encontre lúdic i social. Així doncs, els jocs tradicionals valencians ens conviden a realitzar amb el nostre alumnat una mirada crítica respecte de com la revolució tecnològica, industrial i social que hem viscut en el temps, ens ha aportat moltes coses positives però també altres aspectes molt valuosos com a conseqüència d’aquesta, quasi s’han perdut del tot. Per eixemple, avui molts xiquets i xiquetes ja no ixen al carrer a jugar perquè els cotxes són els amos i resulta massa perillòs fer-ho. Molts passen les vesprades superocupats amb activitats de tot tipus, mentre que altres cara la tele, l’ordinador o la consola. Per això, pense que com a docents és la nostra funció donar a conèixer els nostres jocs, la nostra llengua-cultura i els valors de molts oficis tradicionals (llauradors, ramaders, pescadors, terrissers, artesans…) que contracorrent lluiten per sobreviure en una societat que no sembla valorar-los ja que no els cuida com deuria. Hui per hui, en joc està encara molta saviesa i cultura popular que a través del temps i en totes les parts del món  s’ha anat transmetent de generació en generació que necessita per sobreviure, de la valoració-estima i de la cura de tots i totes per a conservar-la i que continue viva en la nostra memòria col-lectiva avuí i en el futur. L’ESCOLA sens dupte, pot aportar el seu granet en tot açò, però no ho podem deixar tot en les seues mans. La FAMÍLIA és i serà fonamental en aquesta tasca i també influiran la resta de les INSTITUCIONS SOCIALS que eduquen tant de manera conscient com inconscient.
QUÈ PENSEU VOSALTRES?.
QUÈ PASSEU MOLT BONES PASQÜES!.

FOTOS DE  L’ALUMNAT JUGANT A JOCS TRADICIONALS

“MUNTEM SOBRE RODES”: UNA EXPERIÈNCIA POSITIVA

Durant el segon i  part del tercer trimestre en les classes d’Educació Fisica de primer cicle i tercer de primària, hem estat treballant una unitat didàctica anomenada “Muntem sobre rodes”. Per a poder fer-ho necessitava la col-laboració per una banda de l’alumnat i les seues famílies per a que portaren al cole el seu propi material de rodes un dia concret de la setmana. Aquest material, podia ser un patinet,  un monopatí o uns patins (de quatre o en línia)  amb les proteccions pertinents (sobretot de genolls i mans). Per altra part necessitava de la paciència i col-laboració de les tutores i demés companyes per a que l’alumnat poguera deixar i replegar el material (pel matí només arribar i per la vesprada del mateix dia respectivament). La realitat socioeconòmica de l’alumnat i del moment de crisi que vivim ha determinat que  la unitat didàctica l’haja plantejada des de la diversitat de material de rodes que cadascú poguera aportar. Tot i que aquesta diversitat, fera més complexa l’organització de les sessions. Tanmateix l’experiència ha sigut prou positiva, tant per a l’alumnat com per a mí. Aquest contingut sobre rodes, m’ha permés iniciar la conscienciació de  l’alumnat en la importància de les mesures de seguretat vial quan empraven cada tipus de material. A més a més, de treballar l'EQUILIBRI DINÀMIC i la PERCEPCIÓ ESPACIAL-TEMPORAL, han hagut d’aprendre a compartir el seu material amb els altres i a fer un ús adequat d’aquest i de l’espai. Hem treballat la RESPONSABILITAT per a portar el material el dia que tocava, per a emprar-lo adequadament respectant les normes de seguretat, sobretot quan empraven un material prestat per un company/era. També hem aprés a caure adequadament i a ser prudents en la conducció no excedint-se en la velocitat i controlant les distàncies per a frenar amb seguretat i no xocar amb ningú. Per altra banda hem fet ús dels companys-ajudants que de vegades tenien o no material i s’encarregaven d’ajudar a aquells compays que no teniem encara molt de domini amb els patins. Però sobretot mitjançant aquest contingut, els he volgut ensenyar que per a APRENDRE ALGO NOU, HEM D'AFRONTAR LES NOSTRES PORS I AMB PRECAUCIÓ INTENTAR-HO, PERSISTIR I NO RENDIR-SE. Saber que cada vegada que caiguem, és una oportunitat per a començar de nou, per a tractar d'aprendre dels errors i  tractar de millorar la próxima vegada. Considere que des de menuts, han d'aprendre a alçarse cada vegada que caiguen, a demanar ajuda quan la necessiten i que gaudir de les coses que valen la pena (en aquest cas; saber patinar o rodar) suposa sempre un esforç que només persistint s'aconsegueix.

Vull agrair a tots i a totes la vostra col-laboració, esforç i paciència, que ha permés realitzar aquesta unitat.                                                                                  

MOLTES GRÀCIES  I A CONTINUAR RODANT AMB PRECAUCIÓ!.                      

Ací teniu els enllaços per a veure les fotos de l’alumnat jugant sobre rodes:

FOTOS DE PRIMER                  FOTOS  DE SEGON                    FOTOS DE TERCER