EL MÓN DEL CIRC: LA MÀGIA DE L'ESCOLA PÚBLICA

El món del circ és un lloc on es valora la gran DIVERSITAT dels seus components. On cadascú, ha de descobrir les seues capacitats i limitacions (conèixer-se millor) i aprendre a desenvolupar-les. És aquesta diversitat la que enriqueix aquest món i a la vegada, tracta d'aconseguir que cadascú, trobe el seu lloc. De manera que gràcies a l'esforç de tots i totes, és puguen crear espectacles apassionants que porten la felicitat al públic i no deixen de sorprendre'l. A més a més, ens mostra un estil de vida on sempre es camina buscant una UTOPÍA: La LLIBERTAT. La seua MÀGIA  i ART consisteix precisament en: aconseguir fer possible, allò que aparentment no ho semblava. És mitjançant el llenguatge universal de la fantasía, de l'expressió corporal, la música i el moviment que aconseguixen despertar els somriures del públic i transmetre un missatge positiu d'esperança. Perquè en aquest món màgic, els que són diferents són aplaudits amb força per compartir amb els altres allò que els fa únics. Per a mí l'essència i  màgia de l'ESCOLA PÚBLICA, és precisament que defensa la riquesa que ens aporta la diversitat d'idees, de cultures, de llengües i que per damunt de tot tracta d'educar per a ser persones tolerants, obertes de ment, empàtiques, reflexives, crítiques i amb voluntat d'aprendre i millorar.

Per tot açò que ens pot aportar el món del circ, aquest tercer trimestre, hem treballat aquesta temàtica. Per això, s'hem convertit en alguns dels personatges que formen part d'aquest món com: els pallassos, els malabaristes, els forçuts i forçudes, els acrobates, els trapecistes... Així, hem pogut treballar la cooperació amb malabars per parelles o grups, la coordinació oculo-manual, els equilibris, la creativitat, l'expressió corporal, figures sencilles d'acrogimnàsia, percepció espacial i temporal (el ritme), la concentració....

A continuació, us deixe com sempre els enllaços a les FOTOS de l'alumnat realitzant les diferents activitats i en aquesta ocasió, també us deixe l'enllaç a un curmetraje que m'ha semblat molt bònic i interessant. Aquest mostra com ha evolucionat el món del circ i la gran capacitat humana de superació de les dificultats que ens pot portar a reflexionar sobre les coses importants. Jo m'he quedat amb dues frases que apareixen en aquest, que diuen: "La bellesa que pot nàixer de les cendres" i  "Quan més difícil és la prova, més gran és el triomf".   

Per si voleu indagar i aprofundir més, el protagonista principal del curtmetratge s'anomena NICK VUJICIC i dòna conferències amb el lema: SENSE LÍMITS.

QUE PASSEU MOLT BON ESTIU!!

FOTOS SEGON                  FOTOS  TERCER                  FOTOS QUART

 http://www.youtube.com/watch?v=ku-VQrdgvsM&feature=related

VOLANT SOBRE RODES AMB PRECAUCIÓ: "ELS RODAJOCS"

Des dels orígens de la vida, la curiositat dels éssers humans ens ha impulsat a observar la naturalesa i tractar d'imitar les conductes motrius d'altres éssers vius per tal de vivenciar noves experiències. La nostra espècie, mai s'ha conformat amb el que era capaç de fer, sinó que sempre ha volgut aconseguir el que aparentment pareixía impossible o molt difícil, com per eixemple volar. Per a això, s'han dedicat molts estudis i esforços en crear diferents aparells que ens permitiren experimentar la sensació de llibertat que ens inspiren les aus al poder volar. En l'actualitat, el cel s'ha  plenat de diferents mitjans de transport aèris, així com de diferents esports com: el paracaigudisme, parapenting, globus, ala delta.... Però també sobre la mar s'ha volgut imitar el vol de les aus o dofins creant-se esports com: la vela, el windsurf, l'esquí aquàtic...Al mateix temps, per a terra, s'inventaren diferents materials amb rodes per tractar de fer sentir eixes sensacions practicant diferents activitats físiques sobre aquests. Així és com progressivament, s'han anat produint una gran varietat de materials amb rodes que avuí tenen diferents usos.
Nosaltres en classe, part d'aquest segon trimestre, hem estat treballant la temàtica dels "RODAJOCS". És a dir, jocs emprant diferent material amb rodes d'ús lúdic com els patins de quatre rodes o de llínea, els monopatíns de quatre i de dos rodes, els patinets... a més d'altre material d'E.F. Enguany,  partint de l'experiència iniciada el curs passat en aquesta temàtica, hem tractat de millorar alguns aspectes organitzatius i hem pogut aprofundir en el treball  de l'equilibri dinàmic, l'educació vial, la coordinació, la cooperació, la solidaritat, la percepció espai-temps, la responsabilitat, el respecte de les mesures de seguretat i  de les regles dels jocs, la precaució en la conducció i ús adequat del material, la  coeducació....Per a fer-ho, hem emprat el material de rodes que l'alumnat tenía i ha pogut portar a classe. L'experiencia ha tornat a ser prou positiva perquè l'alumnat ha estat molt motivat i ha col-laborat prou aportant el seu material. Vull agrair des d'ací la COL-LABORACIÓ de les famílies, dels companys-mestres en el moment de replegar el material de rodes del magatzem tant pel matí com per la vesprada, així com a la resta de persones que d'alguna manera han facilitat  i ajudat en la posada en pràctica d'aquest tema.
GRÀCIES A TOTS I TOTES!.
A continuació, teniu els enllaços a les fotos de l'alumnat jugant sobre rodes:

FOTOS SEGONS                              FOTOS TERCERS                            FOTOS QUARTS

També us deixe un enllaç d'uns contes que específicament  tracten alguns dels valors i actituts que procurem treballar en les classes. Concretament en aquest tema de rodes;  la necessitat  d'afrontar les nostres pors i assumir els riscos que implica decidir-se i esforçar-se per aconseguir fer realitat els nostres somnis. Aquest tres contes em  semblen interessants. Espere que us agraden i  que també us animen a  volar: VOLAR AMB LA IMAGINACIÓ!!.

QUE PASSEU MOLT BONES PASQÜES!!

BON NADAL I FELIÇ 2012!!

Que les papallones de les il-lusions i la màgia dels somnis us envolten  en aquestes festes i tornem l'any que ve amb energíes renovades, per a continuar la travessia!. Molta salut!.

"No hi han qüestions esgotades sinó persones esgotades en les qüestions".

Cita agafada d’algun gran savi, que un profe d’universitat que vaig tindre, col-locava al inici del nostre quadern de treball al primer curs de la carrera.

Evitar esgotar-se en elles és el repte de sentirse viu a nivell professional.

D’aquesta persistència i fe cega en que allò que fem té algun sentit, parla el conte de

“Les Granotetes en la nata”. 

“FENT EL CAMÍ COOPERANT”

L’enfoc de l’àrea cooperatiu, tracta de fer un camí integrador on tots i totes tenim el dret i l’oportunitat de gaudir de l’Educació física i d’aconseguir que practicant-la, vuigam continuar descobrint-la i millorar amb ella la qualitat de la nostra vida.

Des de menuts, ens hauríen d’ensenyar a treballar cooperant amb els demés per tal d’aconseguir un objectiu o repte comú, aprofitant i potenciant la creativitat, la diversitat i les capacitats individuals en recerca del benefici grupal. Tantes coses són i seríen possibles al món, si saberem fer millor açò.

Els mitjans de comunicació de masses, que tanta influència tenen, enfatitzen  per a mí massa la competitivitat comparativa basada en el fet de guanyar o pedre (el resultat). A més, tenim que la competitivitat mal enfocada, deriva a sovint, en enfrontaments verbals i en violència en l’esport com podem veure a les notícies. Des d'aquest enfocament, sembla que la meta és guanyar i el procés de com s’aconsegueix aquest resultat, siga menys important.
En l’escola, quan a  classe propose alguna activitat que implica certa competitivitat amb els demés, m’adone com de sobte l’actitud competitiva que cadascú té en diferent grau, sortix i es tradueïx de vegades en l’orígen de més d’un conflicte per excés d’ansia guanyadora. Tot açò, inclús quan procures no enfatitzar la puntuació, sinó tot al contrari, centrar la importància en altres aspectes com el respecte a les regles, la participació de tots i totes, el gaudir del joc, l’esforç per fer-ho el millor que puga cadascú… A l’escola anem a educar i a sovint m’adone que costa molt anar contracorrent amb moltes altres influències que tambe eduquen i que l’alumnat porta i rep contínuament de diferents àmbits. Per això, pense que la competitivitat s’ha de saber enfocar en l’àmbit educatiu i esportiu sobretot amb edats escolars. Saber com plantejar les activitats per a evitar els conflictes, tallar els comentaris o actituds inadequades; “predicant” continuament allò de no fer als altres el que no t’agradaría que et feren a tú i altres “moralitats” vàries, seleccionar els continguts en funció dels aprenentatges que vols aconseguir, organitzar les sessions, procurar no caure en l’excessiva repetició… La qualitat de l’Educació Física que s’ha anat aconseguint en els centres educatius gràcies a una millor formació inicial però sobretot contínua i a l’esforç diàri de molts i moltes de persistir fent allò en què creuen, s’ha de donar a conèixer, per a que es puga valorar socialment i per tant cuidar. Pense que tant la competició com la cooperació s’han de treballar des de l’àrea d’Educació Física, però tenint molta cura amb el com ho fem i per tant, en el seu enfocament si volem que siguen uns aprenentatges positius per a tots i totes.
Les característiques personals, el grau d’habilitat, sexe… no deuen convertirse en motius de discriminació ni de fustracions entre el nostre alumnat. S’han fet i per desgràcia es continuen fent “barbaritats” que han creat i creen un rebuig cap a la nostra àrea i els esports a molts xiquets i xiquetes que s’han sentit desplaçats, rebutjats per no ser tan hàbils i/o competitius com altres. L’Educació Física del present ja no pot ser l’Educació Física del passat com tampoc serà la del futur. Ser reflexius i crítics amb com fem les coses és important si volem millorar la nostra pràctica docent i és que quan més aprens més t’adones que et queda molt més per aprendre i molt de camí que recòrrer. Compartir eixe camí, de vegades esgotador i gens fàcil amb l’alumnat i amb altres professionals cooperant, sempre és millor que fer-ho a soles. Hem de ser conscients que la COOPERACIÓ juga socialment amb desventatja perquè no té la promoció que si té la competició. Per això, si volem compensar-la, haurem de treballar-la molt més a les nostres classes. Si s’esforcem per proporcionar al nostre alumnat una amplia diversitat  d’experiències per a que aprenguen a ajudar-se, a cooperar per un repte comú, a sentir la sensació de satisfacció d’haver-se esforçat tot el que han pogut, comunicant-se amb els altres arribant a acords i gaudint d’haver realitzat propostes compartides, hauran guanyat tantes coses que el resultat en altre tipus de jocs, no els importarà tant. 
Ací teniu algunes fotos d’alguns jocs cooperatius que hem treballat al llarg del primer trimestre:
FOTOS SEGON        FOTOS TERCER        FOTOS QUART