Aquest curs, ha girat al voltant dels contes que des de ben menuts alimenten i estimulen la nostra capacitat d'imaginar i de somiar. EDUCAR és també aprendre a somiar i a dur endavant eixos somnis
amb l'alumnat. Així aprendrem alhora del gran potencial que aquest, ens pot
ensenyar a nosaltres.
A mesura que faig més anys treballant com a mestra, més conscient sóc de moltes coses.
Per una banda que el sistema educatiu que tenim necessita modernitzar-se. No em referisc al fet de posar pissarres digitals a les aules, sinó més bé al com tractem d'educar. La metodologia i la comunicació que emprem amb l'alumnat, l'ús que fem dels recursos digitals i d'altres materials com són els llibres de text...
Educar amb respecte i amor mitjançant experiències que realment interessen i impliquen la participació activa de l'alumnat és la proposta que Cesar Bona ens fa al seu llibre "La nova educació".
Dur endavant aquestes activitats i projectes educatius, resulta sovint complicat si no li donem als llibres de text un paper secundari en compte de convertir el seu seguiment en el protagonista principal de la nostra programació docent. Tractar de donar tot el temari i d'acabar aquest, organitza la major part del nostre temps de docència i ens limita i dificulta fer altres activitats que poden resultar molt enriquidores i significatives amb una major participació de l'alumnat. Per això, la nostra programació docent no és rígida ni invariable sinó que està sotmesa continuament a un procés d'adaptació, modificació i canvi. No té perquè ser millor docent aquell que segueix i acaba els llibres com encara creuen molts, ni tampoc s'hauria de desconfiar tant de la professionalitat i competència d'aquells docents que decideixen emprar altres metodologies i recursos com a protagonistes de les seues classes. Altre factor que ens limita i molt l'ús d'aquestes metodologíes més actives i participatives és sens dubte l'elevat nombre d'alumnes que tenim per aula. A Finlàndia sol ser de 15 alumnes com a màxim mentre que ací en Espanya, (es veu que alguns pensen que tenim superpoders) és de 25 en teoría i de 28 en la pràctica. Així estem d'endarrerits encara!. Modernitzar-se potser és també mirar cap on l'educació està tan ben cuidada i funciona tan bé. Per als finlandesos l'educació és una prioritat, així com afavorir les bones condicions laborals dels seus docents, el seu benestar, la seua implicació i valoració social.
D'altra banda, sovint s'escolten crítiques respecte de la duració de les vacances que tenim, però normalment són persones que no coneixen des de dins el que suposa treballar en el món educatiu. Perquè sinó, entendrien perfectament el sentit que tenen les vacances i la seua gran necessitat. Aquestes són el temps mínim per a que ens pugam recuperar del desgast diàri renovant les forces i energies positives. Per a que ens retrobem amb l'essència del que som i somiem el mestre/a que volem arribar a ser. Per a que pugam cercar noves fonts de motivació i models que ens inspiren i retornen les ganes i la fe en el que fem. Com diu Bona; "l'alumnat amb qui passem tantes hores estan fets sobretot d'il-lusió, imaginació, creativitat, curiositat, emocions... i per tant nosaltres hem d'enfortir la nostra pròpia vocació: llegint, viatjant, reflexionant,...En definitiva, per a ser bons models per al nostre alumnat, hem de ser capaços de reconquerir la nostra il-lusió i passió per educar i això implica autoformació i recerca d'aprendre noves coses constantment".
Enguany, ha sigut un curs carregat d'aprenentatges de tot tipus, que sens dubte, m'ajudaran a continuar millorant en el futur. Ara ens toca aprofitar i GAUDIR DE L'ESTIU!.
A mesura que faig més anys treballant com a mestra, més conscient sóc de moltes coses.
Per una banda que el sistema educatiu que tenim necessita modernitzar-se. No em referisc al fet de posar pissarres digitals a les aules, sinó més bé al com tractem d'educar. La metodologia i la comunicació que emprem amb l'alumnat, l'ús que fem dels recursos digitals i d'altres materials com són els llibres de text...
Educar amb respecte i amor mitjançant experiències que realment interessen i impliquen la participació activa de l'alumnat és la proposta que Cesar Bona ens fa al seu llibre "La nova educació".
Dur endavant aquestes activitats i projectes educatius, resulta sovint complicat si no li donem als llibres de text un paper secundari en compte de convertir el seu seguiment en el protagonista principal de la nostra programació docent. Tractar de donar tot el temari i d'acabar aquest, organitza la major part del nostre temps de docència i ens limita i dificulta fer altres activitats que poden resultar molt enriquidores i significatives amb una major participació de l'alumnat. Per això, la nostra programació docent no és rígida ni invariable sinó que està sotmesa continuament a un procés d'adaptació, modificació i canvi. No té perquè ser millor docent aquell que segueix i acaba els llibres com encara creuen molts, ni tampoc s'hauria de desconfiar tant de la professionalitat i competència d'aquells docents que decideixen emprar altres metodologies i recursos com a protagonistes de les seues classes. Altre factor que ens limita i molt l'ús d'aquestes metodologíes més actives i participatives és sens dubte l'elevat nombre d'alumnes que tenim per aula. A Finlàndia sol ser de 15 alumnes com a màxim mentre que ací en Espanya, (es veu que alguns pensen que tenim superpoders) és de 25 en teoría i de 28 en la pràctica. Així estem d'endarrerits encara!. Modernitzar-se potser és també mirar cap on l'educació està tan ben cuidada i funciona tan bé. Per als finlandesos l'educació és una prioritat, així com afavorir les bones condicions laborals dels seus docents, el seu benestar, la seua implicació i valoració social.
D'altra banda, sovint s'escolten crítiques respecte de la duració de les vacances que tenim, però normalment són persones que no coneixen des de dins el que suposa treballar en el món educatiu. Perquè sinó, entendrien perfectament el sentit que tenen les vacances i la seua gran necessitat. Aquestes són el temps mínim per a que ens pugam recuperar del desgast diàri renovant les forces i energies positives. Per a que ens retrobem amb l'essència del que som i somiem el mestre/a que volem arribar a ser. Per a que pugam cercar noves fonts de motivació i models que ens inspiren i retornen les ganes i la fe en el que fem. Com diu Bona; "l'alumnat amb qui passem tantes hores estan fets sobretot d'il-lusió, imaginació, creativitat, curiositat, emocions... i per tant nosaltres hem d'enfortir la nostra pròpia vocació: llegint, viatjant, reflexionant,...En definitiva, per a ser bons models per al nostre alumnat, hem de ser capaços de reconquerir la nostra il-lusió i passió per educar i això implica autoformació i recerca d'aprendre noves coses constantment".
Enguany, ha sigut un curs carregat d'aprenentatges de tot tipus, que sens dubte, m'ajudaran a continuar millorant en el futur. Ara ens toca aprofitar i GAUDIR DE L'ESTIU!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario