"ELS JOCS DELS NOSTRES IAIOS I IAIES”: DESENVOLUPANT L’AUTONOMÍA SENSE OBLIDAR LES NOSTRES ARRELS.

 Durant part del tercer trimestre, hem estat treballant la unitat didàctica  anomenada “Jocs dels nostres iaios i iaies”. Mitjançant aquesta, hem practicat diferents jocs tradicionals valencians, alguns ja coneguts per l’alumnat i d’altres nous. Aquesta unitat, està programada abans de les vacances de pasqua amb la idea que l’alumnat recorde i practique tots aquests jocs que poden emprar en el seu temps lliure. Aquests es caracteritzen per tindre unes regles molt senzilles pel que fàcilment es poden aprendre i ensenyar a altres desenvolupant així l’autonomía. Per altra banda, aquest tema ens ofereix la valuosa possibilitat de donar a conèixer a l’alumnat les nostres arrels, és a dir, el nostre patrimoni cultural. Així com fer-los REFLEXIONAR respecte de com els nostres avantpassats, iaios i iaies, mares i pares quan eren xiquets i xiquetes tot i que no tenien massa joguets ni tampoc els recursos materials ni digitals dels que avuí disposem, sí tenien en canví, ESPAI, TEMPS i sobretot IMAGINACIÓ per a inventar-se jocs amb allò que teníen al seu abast al carrer, a les eres o places, al camp….Espais que feien seus i que eren punt d’encontre lúdic i social. Així doncs, els jocs tradicionals valencians ens conviden a realitzar amb el nostre alumnat una mirada crítica respecte de com la revolució tecnològica, industrial i social que hem viscut en el temps, ens ha aportat moltes coses positives però també altres aspectes molt valuosos com a conseqüència d’aquesta, quasi s’han perdut del tot. Per eixemple, avui molts xiquets i xiquetes ja no ixen al carrer a jugar perquè els cotxes són els amos i resulta massa perillòs fer-ho. Molts passen les vesprades superocupats amb activitats de tot tipus, mentre que altres cara la tele, l’ordinador o la consola. Per això, pense que com a docents és la nostra funció donar a conèixer els nostres jocs, la nostra llengua-cultura i els valors de molts oficis tradicionals (llauradors, ramaders, pescadors, terrissers, artesans…) que contracorrent lluiten per sobreviure en una societat que no sembla valorar-los ja que no els cuida com deuria. Hui per hui, en joc està encara molta saviesa i cultura popular que a través del temps i en totes les parts del món  s’ha anat transmetent de generació en generació que necessita per sobreviure, de la valoració-estima i de la cura de tots i totes per a conservar-la i que continue viva en la nostra memòria col-lectiva avuí i en el futur. L’ESCOLA sens dupte, pot aportar el seu granet en tot açò, però no ho podem deixar tot en les seues mans. La FAMÍLIA és i serà fonamental en aquesta tasca i també influiran la resta de les INSTITUCIONS SOCIALS que eduquen tant de manera conscient com inconscient.
QUÈ PENSEU VOSALTRES?.
QUÈ PASSEU MOLT BONES PASQÜES!.

FOTOS DE  L’ALUMNAT JUGANT A JOCS TRADICIONALS

“MUNTEM SOBRE RODES”: UNA EXPERIÈNCIA POSITIVA

Durant el segon i  part del tercer trimestre en les classes d’Educació Fisica de primer cicle i tercer de primària, hem estat treballant una unitat didàctica anomenada “Muntem sobre rodes”. Per a poder fer-ho necessitava la col-laboració per una banda de l’alumnat i les seues famílies per a que portaren al cole el seu propi material de rodes un dia concret de la setmana. Aquest material, podia ser un patinet,  un monopatí o uns patins (de quatre o en línia)  amb les proteccions pertinents (sobretot de genolls i mans). Per altra part necessitava de la paciència i col-laboració de les tutores i demés companyes per a que l’alumnat poguera deixar i replegar el material (pel matí només arribar i per la vesprada del mateix dia respectivament). La realitat socioeconòmica de l’alumnat i del moment de crisi que vivim ha determinat que  la unitat didàctica l’haja plantejada des de la diversitat de material de rodes que cadascú poguera aportar. Tot i que aquesta diversitat, fera més complexa l’organització de les sessions. Tanmateix l’experiència ha sigut prou positiva, tant per a l’alumnat com per a mí. Aquest contingut sobre rodes, m’ha permés iniciar la conscienciació de  l’alumnat en la importància de les mesures de seguretat vial quan empraven cada tipus de material. A més a més, de treballar l'EQUILIBRI DINÀMIC i la PERCEPCIÓ ESPACIAL-TEMPORAL, han hagut d’aprendre a compartir el seu material amb els altres i a fer un ús adequat d’aquest i de l’espai. Hem treballat la RESPONSABILITAT per a portar el material el dia que tocava, per a emprar-lo adequadament respectant les normes de seguretat, sobretot quan empraven un material prestat per un company/era. També hem aprés a caure adequadament i a ser prudents en la conducció no excedint-se en la velocitat i controlant les distàncies per a frenar amb seguretat i no xocar amb ningú. Per altra banda hem fet ús dels companys-ajudants que de vegades tenien o no material i s’encarregaven d’ajudar a aquells compays que no teniem encara molt de domini amb els patins. Però sobretot mitjançant aquest contingut, els he volgut ensenyar que per a APRENDRE ALGO NOU, HEM D'AFRONTAR LES NOSTRES PORS I AMB PRECAUCIÓ INTENTAR-HO, PERSISTIR I NO RENDIR-SE. Saber que cada vegada que caiguem, és una oportunitat per a començar de nou, per a tractar d'aprendre dels errors i  tractar de millorar la próxima vegada. Considere que des de menuts, han d'aprendre a alçarse cada vegada que caiguen, a demanar ajuda quan la necessiten i que gaudir de les coses que valen la pena (en aquest cas; saber patinar o rodar) suposa sempre un esforç que només persistint s'aconsegueix.

Vull agrair a tots i a totes la vostra col-laboració, esforç i paciència, que ha permés realitzar aquesta unitat.                                                                                  

MOLTES GRÀCIES  I A CONTINUAR RODANT AMB PRECAUCIÓ!.                      

Ací teniu els enllaços per a veure les fotos de l’alumnat jugant sobre rodes:

FOTOS DE PRIMER                  FOTOS  DE SEGON                    FOTOS DE TERCER